Roques Roges.

Per fi una altra entrega, en aquest cas triada per en Ramon.
Aquesta vegada, aprofitant les vacances d’estiu, va ser més fàcil ajuntar-nos els 3 cunyats. La proposta d’en Ramon va ser anar a una cala, concretament a Roques Roges, a St. Antoni de Calonge, i donar el nostre punt de vista d’un mateix lloc i moment. Com no podia ser d’una altra manera el buscador de gorgues ens volia fer caminar! Val a dir que la caminada pel camí de ronda i per arribar fins a la cala va estar molt bé, tot i la pluja!

Comencem per la d’en Ramon.

En format vertical, ha mantingut els colors que vàrem trobar després de la tempesta, creat una atmosfera que et porta a endisar-te a la foto fins a arribar a l’horitzó.

En Simón va buscar un aire més Zen en la seva fotografia. Amb tonalitats daurades, la llum que passa a travès dels núvols per il·luminar les roques, el mar en calma, i cap motiu que es distregui de concentrar la teva mirada de les roques que surten de l’aigua.

I per últim la meva, on he volgut tornar a buscar el costat més orgànic de la foto, tornar a la postal, de paper, on el pas del temps l’ha desgastada. Els records d’aquelles vacances d’estiu ja queden enrere i només et queda aquesta postal de la Costa Brava recordant una tarda de tempesta i calma.

Doncs ja està, ara només queda rebre els vostres comentaris i crítiques, esperant la propera entrega, que li toca triar el tema a en Simón… a veure…

Salut!

PD.  Els 3clics ( i en Tap) desprès de tota la tarda brincant com cabretes per les roques i amb alguna remullada i tot… 😉

Robant al metro.

Ja hi tornem a ser! una nova entrega al blog!

Aquesta vegada em toca a mi de proposar la foto, i com que fèia poc del meu viatge a NY i la tenia al cap vaig pensar en aquest robat. En el moment de la foto em va cridar l’atenció els colors que portava la senyora, en un lloc tant gris, prenent el seu cafè i llegint el NY Times amb tota la calma del món.

En aquesta ocasió pengem la foto original perquè els resultats han estat molt diferents.. i força iguals a l’hora…

La primera és la d’en Ramon, l’única de les tres que ha mantigut el format original tot i haver-la retallat una mica. Ha donat llum a la Sra. amb un enfoc suau i un degradat que tanca la imatge.

La segona és la d’en Simon, que l’ha invertida, aconseguint així que estiguis més estona dins la foto i et quedis clavat en la mirada. També ha canviat la llum ambient i ha desenfocat la imatge, creant uns colors més pastel i ha donat definició i color als cabells i ulls de la Sra, per crear una atmosfera més íntima. Finalment ha afegit un marc negre per tancar la foto.

I la tercera és la meva, també en format quadrat, vaig voler mantenir el soroll creat per l’Iso alta sense importar-me perdre definició, ja que m’hi agradava. Els colors també estan una mica pastel mantenint la llum original de dins el vagó. Jo en aquest cas vaig afegir tres filtres, un degradat, un per simular la pols i alguna ratllada i curiosament el mateix marc negre que en Simon, que tanca la foto simulant la prova d’un escaneig de negatiu. Tot per intentar aconseguir una imatge més orgànica.

Doncs apa, aqui teniu les tres versions de la mateixa foto. Ara falta que ens doneu la vostre opinió i crítica que sempre són ben rebudes!

Salut!!!

Preparant el peix.

Aquesta entrega li tocava a en Simón proposar la foto. Ens va sorprendre una vegada més amb un dels seus viatges, en aquest cas a Bali, on una dona preparava el peix pescat pel seu marit. El deixava a punt per conservar-lo amb salaó (http://ca.wikipedia.org/wiki/Salaó), fent la feina amb les seves mans i només amb l’ajuda  d’un matxet, netejant cabassos i cabassos de peix.

Curiosament tots tres, sense dir-nos res, ens hem decantat cap a un format quadrat.

En Ramon amb un blanc i negre donant més llum i protagonisme al peix  i a la senyora.

En Simón en un reanquadrament més tancat i centrant-se amb la senyora, ha fet un revelat més a l’antiga donant protagonisme i un toc de melancolia a la mirada de la dona.

I jo, en un format més rectangular, i desaturant els colors he intentat deixar veure l’entorn de treball, i donant protagonisme a les mans i a la sang del peix. Donant un toc de desgast a la foto.

 

 

Doncs apa, ja torneu a tenir una entrega dels tres clicks. Esperem els vostres comentaris amb crítiques inclosses!

Ara em toca rumiar a mi que proposo per la propera entrega… Salut!

Repetits.

Per fi tenim una nova entrega al blog! aquesta a costat una mica, però al final ja la tenim aquí.

En aquesta ocasió l’hi tocava triar a en Ramón i en lloc de triar una mateixa foto per treballar-la cada un a la seva manera, va triar una tècnica.  Els resultats són aquests… 🙂

En Ramon ha trobat la manera de fer les feines de casa en un moment, fins i tot l’hi queda temps per llegir una mica.

En Simón, a descobert els seus diferents jo (ho sigui, ell) dins la protecció del niu. Em quin et quedes?

Bé i jo en Jordi… doncs vaig atrapar a la Blanca buscant-se a ella mateixa, ja ho dic jo que un dia perdrà el cap…

Que us sembla tot plegat?

Per la propera entrega toca triar a en Simón… a veure que serà… Salut!

Autoretrat

4a entrada al bloc.

En Jordi dèia que ens havíem de presentar, de fer-nos visibles. Com que li tocava a ell triar la forma, va escollir l’autoretrat, encara que no en podia ser un de qualsevol. Cadascun de nosaltres s¡havia de fer el retrat de la forma que li vingués més de gust. Però després, el tractament correspondria a un altre integrant. Així, podíem donar més vida al personatge.

En Jordi va triar la part més fosca, que us ho ben asseguro, no surt mai a la llum. El tractament el vaig fer jo, en Ramon

En Simon es va autoretratar amb una faceta de pescador del tot desconeguda, almenys per a mi. En Jordi el va acabar de dramatizar.

I jo vaig triar una paisatge a on m’hi podeu trobar sovint. El tractament el va fer en Simon.

En Josep

3a entrada al bloc.

Pobre Josep. Tan tranquil que estava seient en un tamboret de casa seva, i l’hem fet servir per a posar-hi una petita història. Cadascú a la seva imaginació. El resultat final ha estat completament diferent.

En Jordi li ha pintat els ulls de vermell i l’ha fet baixar als inferns.

En Simon l’ha situat en el que podria ser el seu entorn natural, tot i que li ha pintat ulls de follet.

I jo, en Ramon, m’he deixat portar pels contes de gegants que destrueixen tot el que troben al seu pas.

La mateixa olla, diferents textures

Segona entrada del bloc. Després d’haver col.laborat a muntar una panoràmica ara calia canviar una mica. Em tocava a mi triar la foto i el tractament que volia que tots li donéssim.

Per un costat, la tria de la foto va ser fàcil, una gorga. De fet, regirant l’arxiu, havia d’anar molt enrere per a trobar una foto que no ho fos. Per l’altra, quin tractament volia que li donéssim ? Una de les coses que mai me n’havia sortit era el tractament amb textures. I això és el que vaig suggerir a en Jordi i en Simon que fessin sobre un tros del Salt de l’Olla, als Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa.

Aquesta la d’en Jordi, pintada sobre tela.

La d’en Simon, amb més força de colors i contrast accentuat.

i la meva, amb records de la tardor passada.

 

Com podeu veure, diferents interpretacions del mateix tros de paisatge.

Panoràmica a trossos

Feia temps que buscàvem com col.laborar. En Jordi, en Simon i jo mateix, en Ramon. En un dinar de família varem començar-hi a donar voltes. La distància del lloc on vivim tirava per terra qualsevol idea, fins que se’ns va acudir fer-ho per Internet mitjançant la creació d’un bloc.

De blocs de fotografia n’hi ha molts. La majoria solen ser unipersonals, i la característica més rellevant és que mostren les imatges més especials del fotògraf que hi ha al darrera. Nosaltres volíem fugir d’això i aquesta és la raó del títol. D’una forma o d’una altra, qualsevol entrada serà una col.laboració.

La primera entrada ja veieu que és una panoràmica. En Jordi va triar 3 fotos que composaven una panoràmica i les va distribuir. Ara només calia que cadascú processés la foto de la forma que li semblés més adient. En Jordi es va quedar la part esquerra, a mi em va tocar el centre i a en Simon li va quedar la part dreta. No sabíem què ferien els altres dos. Només que al final les posaríem totes juntes, sense cap processament addicional per part de photoshop.

Què us sembla l’experiència?