Per fi una altra entrega, en aquest cas triada per en Ramon.
Aquesta vegada, aprofitant les vacances d’estiu, va ser més fàcil ajuntar-nos els 3 cunyats. La proposta d’en Ramon va ser anar a una cala, concretament a Roques Roges, a St. Antoni de Calonge, i donar el nostre punt de vista d’un mateix lloc i moment. Com no podia ser d’una altra manera el buscador de gorgues ens volia fer caminar! Val a dir que la caminada pel camí de ronda i per arribar fins a la cala va estar molt bé, tot i la pluja!
Comencem per la d’en Ramon.
En format vertical, ha mantingut els colors que vàrem trobar després de la tempesta, creat una atmosfera que et porta a endisar-te a la foto fins a arribar a l’horitzó.
En Simón va buscar un aire més Zen en la seva fotografia. Amb tonalitats daurades, la llum que passa a travès dels núvols per il·luminar les roques, el mar en calma, i cap motiu que es distregui de concentrar la teva mirada de les roques que surten de l’aigua.
I per últim la meva, on he volgut tornar a buscar el costat més orgànic de la foto, tornar a la postal, de paper, on el pas del temps l’ha desgastada. Els records d’aquelles vacances d’estiu ja queden enrere i només et queda aquesta postal de la Costa Brava recordant una tarda de tempesta i calma.
Doncs ja està, ara només queda rebre els vostres comentaris i crítiques, esperant la propera entrega, que li toca triar el tema a en Simón… a veure…
Salut!
PD. Els 3clics ( i en Tap) desprès de tota la tarda brincant com cabretes per les roques i amb alguna remullada i tot… 😉
La d’en Simon la trobo genial. Crec que la va tirar cap al darrer moment, quan ja estavem a punt de marxar. Està clar qui és l’artista. Per cert, trobo a faltar la que ens vàrem fer de grup.
Els seus desitjos són ordres! 🙂
Ens ho esteu posant difícil. Per lo diferent, la d’en Simon la trobo molt suggerent. Sembla ben be que fos un altre dia.
Però el cels tant potents, que voleu que us digui? Hem tenen el cor robat !!!!
Felicitats als 3 i espero la propera entrega
Gràcies Jordi! puntual com sempre! 🙂
Deu minuts abans de trobar-nos encara plovia i tot fent fotos va tornar a ploure, però com a recompensa vàrem tenir aquest cel. Això si, com que no podem estar mai contents… vàrem trobar a faltar el mar una mica més mogut…!