Autoretrat

4a entrada al bloc.

En Jordi dèia que ens havíem de presentar, de fer-nos visibles. Com que li tocava a ell triar la forma, va escollir l’autoretrat, encara que no en podia ser un de qualsevol. Cadascun de nosaltres s¡havia de fer el retrat de la forma que li vingués més de gust. Però després, el tractament correspondria a un altre integrant. Així, podíem donar més vida al personatge.

En Jordi va triar la part més fosca, que us ho ben asseguro, no surt mai a la llum. El tractament el vaig fer jo, en Ramon

En Simon es va autoretratar amb una faceta de pescador del tot desconeguda, almenys per a mi. En Jordi el va acabar de dramatizar.

I jo vaig triar una paisatge a on m’hi podeu trobar sovint. El tractament el va fer en Simon.

En Josep

3a entrada al bloc.

Pobre Josep. Tan tranquil que estava seient en un tamboret de casa seva, i l’hem fet servir per a posar-hi una petita història. Cadascú a la seva imaginació. El resultat final ha estat completament diferent.

En Jordi li ha pintat els ulls de vermell i l’ha fet baixar als inferns.

En Simon l’ha situat en el que podria ser el seu entorn natural, tot i que li ha pintat ulls de follet.

I jo, en Ramon, m’he deixat portar pels contes de gegants que destrueixen tot el que troben al seu pas.

La mateixa olla, diferents textures

Segona entrada del bloc. Després d’haver col.laborat a muntar una panoràmica ara calia canviar una mica. Em tocava a mi triar la foto i el tractament que volia que tots li donéssim.

Per un costat, la tria de la foto va ser fàcil, una gorga. De fet, regirant l’arxiu, havia d’anar molt enrere per a trobar una foto que no ho fos. Per l’altra, quin tractament volia que li donéssim ? Una de les coses que mai me n’havia sortit era el tractament amb textures. I això és el que vaig suggerir a en Jordi i en Simon que fessin sobre un tros del Salt de l’Olla, als Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa.

Aquesta la d’en Jordi, pintada sobre tela.

La d’en Simon, amb més força de colors i contrast accentuat.

i la meva, amb records de la tardor passada.

 

Com podeu veure, diferents interpretacions del mateix tros de paisatge.

Panoràmica a trossos

Feia temps que buscàvem com col.laborar. En Jordi, en Simon i jo mateix, en Ramon. En un dinar de família varem començar-hi a donar voltes. La distància del lloc on vivim tirava per terra qualsevol idea, fins que se’ns va acudir fer-ho per Internet mitjançant la creació d’un bloc.

De blocs de fotografia n’hi ha molts. La majoria solen ser unipersonals, i la característica més rellevant és que mostren les imatges més especials del fotògraf que hi ha al darrera. Nosaltres volíem fugir d’això i aquesta és la raó del títol. D’una forma o d’una altra, qualsevol entrada serà una col.laboració.

La primera entrada ja veieu que és una panoràmica. En Jordi va triar 3 fotos que composaven una panoràmica i les va distribuir. Ara només calia que cadascú processés la foto de la forma que li semblés més adient. En Jordi es va quedar la part esquerra, a mi em va tocar el centre i a en Simon li va quedar la part dreta. No sabíem què ferien els altres dos. Només que al final les posaríem totes juntes, sense cap processament addicional per part de photoshop.

Què us sembla l’experiència?